Som al llindar d’una nova economia articulada al voltant de la capacitat de connectar persones i construir comunitats, i Barcelona excel·leix en aquest terreny. Avui s’imposa de manera irrevocable un paradigma de productivitat que consisteix a fer aflorar noves complicitats en un món en què la informació i totes les seves mercaderies agregades circulen a una velocitat vertiginosa.
És un dels emprenedors més creatius i internacionals sorgits de Barcelona. Enginyer informàtic i arquitecte tècnic per la UPF i amb estudis d’alta direcció a la Stanford University, Verdaguer s’autodefineix com un emprenedor en sèrie.
Ko Tazawa va venir per primera vegada a Barcelona l’any 1978, enviat pel seu banc perquè hi aprengués castellà. El seu contacte amb la societat catalana el duria a convertir-se en un enamorat del país, de la seva cultura i de la seva llengua. I encara hi tornaria dues vegades més, la darrera l’any 1993, amb la seva dona i els dos fills, per doctorar-se en filologia catalana.
Barcelona apareix en un de cada vint dels 4.100 números publicats per la revista des de 1925. Alguns dels textos més destacats, posats en conjunt, ofereixen una clara visió de les fases per les quals ha passat la ciutat.
Les revistes fetes a Nova York són la finestra al món cosmopolita que les lleis i els costums nord-americans volen expressar. La presència de Barcelona a ‘The New Yorker’ comença l’any 1935, amb una descripció del carnaval que prefigura ja l’ombra de la moral de postguerra, en fort contrast amb l’alegria de viure de la Segona República, encara vigent.
El text publicat el 1944 per Marya Mannes és un article de guerra. Els aliats ja fa sis mesos que han desembarcat a Normandia i París ha estat alliberada a l’agost. La pregunta implícita és si creuar els Pirineus amb l’exèrcit aliat és una empresa aconsellable.
Els articles dels anys cinquanta mostren un país derrotat i vulgar, que només se salva per l’exotisme mediterrani. Cristal·litza el mite de la bona vida barcelonina, sustentada en el desordre, la calor, la bohèmia, la impuntualitat, el sexe i, en general, en un ‘carpe diem’ relaxat, brut i sense cultura. Per sota es detecten una tristesa, un silenci.
Amb motiu dels Jocs Olímpics, la revista torna a publicar un reportatge central dedicat a Catalunya. Barcelona hi apareix ancorada en el consumisme, com a paradigma de la societat tardocapitalista del benestar. La llei de posar el comptador de la memòria a zero dóna els seus fruits, però ficció i realitat acaben confonent-se.
Una novel·la que mostra l’esfondrament moral d’un segle que viu en la pugna entre l’empirisme i el racionalisme, entre la llum i la foscor. ‘Victus’ transcendeix el fet nacional sense cap mena d’indulgència, amb 600 pàgines on queda clar que tot plegat és fruit de la dimensió vulgar del fet d’existir i de voler ser, sense herois i amb una desraó exasperant que fa avançar el curs dels fets.
Jo agafava el 28 a la plaça Catalunya, davant la llibreria Catalònia. Aquell aparador, ple de novetats que em feien delir, més d’una vegada m’havia fet arribar tard a la cita amb la meva noia, que solia esperar-me a les grades desertes de la plaça Salvador Allende.
Enguany celebrem el vintè aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquella efemèride va impulsar la transformació de la ciutat amb una renovació urbanística i arquitectònica que va anar acompanyada de guanys de valor més intangible.
Darrere la porta del seu despatx, al penja-robes, hi descansen un jersei, una bata de laboratori i mig centenar de penjolls amb identificacions per a congressos i seminaris especialitzats en reproducció humana en què ha participat Anna Veiga durant els
