Editorial 6

Ulls nous sobre Barcelona

Marc Puig i Guàrdia

Sovint tendim a creure que els turistes són formigues gregàries que només volen recórrer els circuits de la Barcelona gòtica o modernista, però la realitat és que n’hi ha molts que tenen prou curiositat per perdre’s per la ciutat, explorant barris excèntrics o racons difícils de trobar a les guies. I troben meravelles que nosaltres ja no sabem valorar.

Fotos: Pere Virgili

Des que va obtenir el Lleopard d’Or del Festival de Locarno amb ‘Història de la meva mort’, en què imagina la trobada de Casanova i Dràcula, Albert Serra no ha parat de voltar món amb presentacions i col·loquis. Continua la trajectòria d’un cineasta de qui Olivier Père va dir que renovava la manera de fer cinema dels pioners i els somiadors.

© Andreu

La publicitat defineix els nostres temps, però el seu origen és molt antic. Fenomen fantasmagòric, l’anunci perdura moltes vegades més enllà d’allò que anuncia, com es pot apreciar en moltes parets de Barcelona.

© Andreu

Monòleg al Derby

Ignacio Vidal-Folch

Per què no deixem la Barcelona real als turistes russos i ens en construïm una de falsa per a nosaltres, els barcelonins? Per exemple, al barri de Gràcia o més enllà de Sarrià, on hi ha grans descampats…

© Pérez de Rozas / AFB
El gorila albino del zoológico de Barcelona, Copito de Nieve, visita al alcalde en el Ayuntamiento, en marzo de 1967

Com a alcalde de Barcelona (1957-1973), Porcioles va encarnar el retrat robot del col·laborador català de Franco: peça clau de l’operació engegada per netejar la imatge del franquisme al país, se’l va criticar per la construcció de la gran Barcelona, moderna però caòtica, i se’l va lloar per accions com la creació del Museu Picasso o la recuperació de la històrica compilació del Codi Civil català.

Foto: Fabiola Llanos
Ignasi Cambra

Tancar els ulls és un acte reflex que fem quan sentim bona música ja que, de manera inconscient, volem desenvolupar al màxim el sentit de l’oïda. La ceguesa d’Ignasi Cambra l’ha fet més proper a les tecles i li ha imprès un caràcter temperamental que ha passejat per sales d’arreu de Catalunya, Espanya, Rússia, Japó i els Estats Units, on ja fa set anys que es forma.

Fotos: Fabiola Llanos
La mezzosoprano Marta Rodrigo

Amb la seva veu de mezzosoprano, Marta Rodrigo dedica la vida a cultivar la música amb criteris històrics, que té en compte les condicions en què s’interpretava en el moment en què va ser composta. Per tant, els instruments són de l’època o rèpliques i es tenen en compte les qualitats del so del moment històric. Rodrigo és una cantant que s’ha format a Catalunya, Bèlgica i Alemanya i és el duo del llaütista Andreas Martin.

Fotos: Fabiola Llanos
El compositor o “artista sonor” Joan Bagés

Joan Bagés s’autodenomina artista sonor, un concepte que, considera, reflecteix d’una manera més completa la tasca del creador musical d’avui, ja que entén la seva obra com un projecte transversal, interdisciplinari, paral·lel al concepte d’artista visual i que queda lluny del compositor que desenvolupava una tasca artesanal.

© Elisenda Llonch

Per als noruecs, Barcelona és una destinació ideal: una gran metròpoli europea, un estatus que Oslo no té ni de lluny. Però el catalanet s’enfonsa quan recorda la gerontocràcia, les desigualtats, les escenes de misèria als carrers i als parcs, la ciutat desapareguda per sempre.

© Biblioteca de Catalunya. Unitat gràfica. Fons Gaziel
Gaziel, a l’esquerra, passejant amb el pintor Joaquim Sunyer –“un dels millors amics que jo he tingut”– per la Diagonal de Barcelona, l’abril de 1946.

Agustí Calvet va preparar durant el seu exili interior a Madrid dues antologies d’articles escrits després de la Gran Guerra, una sobre política catalana, publicada fa poc, i una altra sobre Barcelona, encara inèdita. Els textos revelen una ciutat que evoluciona de capital provinciana a gran metròpoli.

Llibre 1 cat

Les ciutats estan fetes del que obliden i al periodista Xavi Ayén l’inquietava que a la seva Barcelona no hi hagués rastres del moviment literari en castellà més important del segle xx. El boom llatinoamericà és una estructura polièdrica amb tantes capitals com nacionalitats hi ha entre els seus autors, però és innegable que tots ells van passar anys decisius a Catalunya.

Llibre 2 cat

La joguina és un objecte històric. Ho confirma el professor, investigador i pintor Pere Capellà Simó (Palma, 1981) al llibre ‘La ciutat de les joguines’, mereixedor del premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona 2013, atorgat en el marc dels premis Ciutat de Barcelona el mes de febrer passat.